Life to laugh in Australia

Ara que s’acosten els ultims dies, les sensacions i els sentiments comencen a passar factura! Si, tal com sona! La veritat es que no m’hauria imagina’t mai les sensacions que estic experiemtant aquests ultims dies.. sembla mentida com es poden arribar a capgirar en un vist i no vist!

Val a dir, que possiblement estigui escribint el post mes complicat de tots els que he escrit fins ara! Em sento incapac de descriure amb exactitud el que sento en aquests moments.. Per una banda estic comencant a pair totes les experiencies de les que he gaudit, i tot fent-ne recompte me n’adono que han superat amb creus les meves espectatives inicials! Aquest fet m’omple d’orgull, perque soc mes que conscient que totes aquestes experiencies no han sigut facils, poder al bloc he donat una imatge molt alegre i senzilla de la realitat que he viscut, i si que es veritat que l’he viscuda amb tanta alegria com he sigut capac, pero per seguir endevant en molts moments he hagut de patir, callar, reflexionar i fer el cor fort per continuar!

Per altra banda, ara arriba la nostalgia que de ben segur que m’acompanyara durant molt de temps, i es que aqui hi he conegut persones molt especials, persones que m’han ajudat, que m’han tret somriures, que m’han escoltat, que m’han explicat, que m’han orientat, que m’han ensenyat, que m’han fet companyia.. persones que per un motiu o altre han entrat directes en el meu petit cercle! ..i sembla facil pensar que sempre hi podre mantenir el contacte, pero no ens enganyem, aquestes persones quedaran lluny, i a poc a poc aniran entrant en l’oblit! Aquest es un sentiment dur i complicat, perque no son poques persones; quan viatges a l’aventura te n’adones que pel mon hi ha milers de persones diferents, hi ha milers de cultures, milers de maneres de gaudir, de viure, de viatjar, de guanyar-se la vida.. i tots aquests contrastos de multiculturalitat se t’endinssen tan facilment, que sense adonar-te et canvien la personalitat, la manera de viure, de gaudir i de compartir les experiencies.. per tot plegat aquest sentiment es cruelment poten i doloros, perque hi ha tantes persones de les que em sento especialment agrait, que no en soc capac de recordar-les totes a hores d’ara, i amb el temps.. el record entrara en l’oblid. El consol de tot plegat, es que l’essencia romandra intacte, ja que gracies a totes elles ara em sento nou, diferent.. i creieu-me que aqui les sensacions es contradeixen altracop, i me’n torno a sentir agrait!

Es ara tambe quan comenco a ser conscient de tot el que implica el fet de tornar a casa. No sera facil.. llibertat, autonomia, independencia, espontanietat, aventura, entorn, ambient, idioma, multiculturalitat, incertesa.. tot es veura afectat! Es cert, que mai n’he pecat massa de tot aixo (be, deixem a banda el tema de l’idioma.. que practicament tots sabeu de les meves habilitats previes a l’aventura; lamentable, pessim, sense comentaris! ..jejje!), pero de ben segur que d’una manera o altre tot sera diferent! Ara no dependre exclussivament de mi, ara compartire i m’inplicare amb tots vosaltres altra cop i en un principi de segur que sera una xoc! ..ara em quedara tornar a connectar a poc a poc amb la meva vida catalana; i si, m’excita molt pensar en aquest fet, no sera especialment senzill al comencament pero estic content del que s’acosta!

Com veieu, els meus sentiments a hores d’ara es contradeixen per tots cantons! M’il.lusiona el fet de tornar pero a la vegada m’espanta; m’entristeix el fet de marxar pero a la vegada m’omple d’alegria i d’orgull tot el que deixo enrere.. Suposo que despres d’un llarg viatge es el que toca, fer memoria i reflexio per no oblidar, pero sobretot per millorar, per gaudir i per compartir tot el que vindra..