Si, es dificil esperar vendre un cotxe en una setmana pero per si no us en havieu adonat, Australia funciona diferent! Aqui els anomenats backpackers son part de la poblacio, i tot el que envolta aquest mon es part de la realitat australiana; per tan, la compravenda de cotxes acostuma a ser un no parar..
Tot i que a hores d’ara.. comencem a tenir els nostres dubtes! Com tots sabeu, durant el viatge la Falconeta a sigut forca capritxosa.. en mes d’una ocasio a intentant deixar-nos a l’estacada al ben mig del no res.. per sort, despres d’uns quants mimitos (i/o saccejades, jejje!) sempre acabava reaccionant! El maleter tambe ha fet el tonto des de Darwin, obrir-lo, en mes d’una ocasio a sigut tota una proesa (inicialment algun voluntari accedia des de dintre, fent cami entre motxilles, aigua, menjar, taula, cadira i coxins.. per donar sotregades a la porta del maleter a l’instant que algu altre procurava obrir-lo), i que mes anomenar.. els parabrises, l’aire, el tancament centralitzat (jejje, aixo es divertit.. i es que en unes 3 ocasions vem tardar mes de mitja hora per poder tancar el cotxe.. tan bon punt el tancavem, s’obria automaticament, i de tan en tan feia unes 8 o 10 repeticions d’obrir i tancar, aixi, per la face!) Evidentment no cal parlar de les dues rodes que van petar, ni dels gats que van petar de forcar-los a unes condicions de calor insoportables.. ni tampoc destacar el Gas, si, si.. un cotxe economic perque funciona amb gas (aquest, malauradament tambe es el nostre eslogan per tal de vendre el cotxe! xD!), el cas es que naltros no l’hem utilitzat mai.. ja que sempre que ho hem intentat, despres d’un soroll bastant desagradable, el motor cardava unes explosions acompanyades d’un fum mes que sospitos i no massa agradable que diguem!!
Val a dir, que despres de tantes peripecies, la Falconeta no tenia secrets.. i si els primers dies ens espantavem quan algo de tot aixo passava.. al final, i amb experiencia i imaginacio.. ja teniem establerts els punts idonis per a donar el cop pertinent, si, no us enganyeu!! ..quan algo falla, tingueu clar que un bon copet a bon “puestu” ho arregla tot! ..un copet al vidre del maletero, un copet a la bateria, un copet al manec de la porta.. i tot arreglat!
Pero clar, entendreu tambe que tots aquests copets els hem d’intentar omitir a qualssevol possible comprador.. perque aparentment es el millor cotxe del mon i tot rutlla de marevella!
Be, la questio es que aquesta tasca no resulta tan facil com sembla.. La Falconeta es molt capritxosa i just l’altre dia vem tenir la oportunitat d’ensenyar el cotxe a una parella d’alemanys. El paio flipant, amb llanterna en ma, va pecar l’intimitat de la Falconeta i es va ficar per tots els raconets que va poder, seguidament i sense adonar-me, em vaig veure inmers en un autentic interrogatori sobre el nostre viatge, atemptant contra la nostra intimitat i descolocant-me per complert, amb preguntes que anava trampejant i amb d’altres que no sabia ni quina cara posar. Val a dir que per la seva banda en Clem anava fent, el tio s’ho va muntar be, jejje.. ja que la noia anava preguntant..
Do you have a good map?? – ohh, yes, that one is very good..
How many pillows you have? – ..just six!
Oh, a chair, is it comfortable? – ..yeah, it is!
(sense comentaris de la seva gran tasca! ..es el tio amb mes sort que he conegut mai, jugar a cartes amb ell es algo aburrit i monotom! xD!)
Total, que despres de les nostres respectives tasques, tots dos van quedar forca convencuts i van demanar si la podien conduir.. evidentment, si vols vendre un cotxe no li pots dir.. No! First the cash!. Aixi que sense massa contemplacions, i tot feliciano, el paio es va posar al volant! Primer de tot va probar l’aire, i res, cap resposta, jo, des del seient del copilot, comencava a veure la que se’ns venia a sobre, despres va continuar pel parabrisses, res. Les llums mas de lo mismo i la radio en un silenci mes que desagradable.. quan el tio es va disposar a engegar el motor jo ja no sabia ni quina cara fotre.. i en un moment d’inspiracio li vaig demanar que obris el capo i ipso facto, protegit pel propi capo, li vaig donar el copet pertinent per fer-ho rutllar tot novament.. ohh, per art de magia tot tornava a funcionar i tot justificant-nos els vem dir que ho fariem mirar el mateix dilluns, ja que ens imaginavem que podia ser algun fallo de connexio amb la bateria (que linces!). El tio prou convencut va demanar d’engegar en gas i la resposta va ser un No! rotund, despres de la seva cara d’indignacio.. vem explicar que hi havia un problema i que el dilluns teniem hora per fixar-ho, i despres de la insistencia en provar-lo li vem acabar dient que hi hauria una explossio si ho feiem!
Ressumint, un desastre! ..vem tenir sort que la Falconeta es un cotxe super gran i comfortable, amb unes grans condicions, i deixant de banda el tema de la bateria i del gas.. en van treure una impressio forca bona! Aixi que despres de fer-nos els simpatics, tan com vem poder, vem acordar que despres que fixessim el sistema de gas i la bateria en podriem tornar a parlar! ..i aqui ve el kit de la questio, i es que tot plegat, despres de contrastar-ho.. ens surt per uns $450, diners que a hores d’ara no tenim ni jo ni en Clem! Per sort, a les comptes catalanes hi tenia alguna reserva en cas d’emergencia i tirarem d’aixo per posar remei al problema! La pua, es que despres de tot plegat, no podem negociar massa amb el preu, ja que hi hem gastat moltissim en el cotxe (mes de $4.500), i vendre’l per menys de $2.000 tal com ells esperen es algo indispensable! Val a dir, que tampoc tenim massa a triar perque tenim la mala sort que a hores d’ara, Perth estar a rebentar de cotxes per vendre, hi ha decenes de falconetes per menys de $2.000, i tot i que tenim el fort que la nostra pot funcionar en gas, cosa que ens ofereix cert avantatge, primer s’ha de demostrar.
Aixi que dema, despres de recollir el cotxe, sens dubte, ens endinsarem en una subasta mes que complicada de la qual en podem sortir suficientment conformes o totalment decepcionats! ..nomes em venen al cap dues paraules que durant relatiu temps van tenir el seu moment de gloria.. i es que estic per plantar-me davant dels alemanys i deixar-los anar sense mes contemplacions.. dame argo!! i esperar a veure que passa! xD!



Teresa ha dit,
22 març 2010 @ 1:49 pm
Després de llegir tot aquest “escrit”, no em queden gaires paraules a dir….. No m’extranya gens la manera d’actuar dels alemanys……. la conec força bé.. ;-D
Desitjo que tinguèu molta sort………… i pensa també en posar cara de pena………………… ! ! !
Anna ha dit,
22 març 2010 @ 1:52 pm
jajajjaa
vaya Odissea Jordi!! esperem que ara tingueu sort i pugueu vendre la Falconeta sinó… malament!
apa doncs que hi hagi sort i ens veiem d’aquí res!
un petonet!
Anna T.