Life to laugh in Australia

Be, si el post que esperaveu tractava d’explicar les mil i una peripecies que haviem hagut de fer per a vendre, d’una vegada per totes, la nostra estimada Falconeta als alemanys.. doncs ja us podeu comencar a desenganyar! Perque no! La Falconeta encara es nostra! Tal com un angelet em va dir, sembla com si ens hagues agafat carinyu i no ens volgues deixar..

El dia no ha comencat malament, de fet ha comencat genial! Cap alla a tres quarts de vuit m’he tret la mandra i ens hem llevat per anar a esmorzar amb en Clement (en Ben ens va deixar ahir.. a hores d’ara esta a Malaysia! Confiem que tot li estigui anat de fabula!). Doncs be, despres de petar la xerrada a la cuina, he anat a la Library per comprovar el correu i fins aqui perfecte.. de fet mes que be! xD! Pero al rato en Clem m’ha trucat, que l’havien trucat del garatge, que havien de demanar una peca nova ja que la que teniem estava feta quicu! La part positiva es que no implica cap mes despessa de lo pactat previament, pero la mala noticia es que la Falconeta tardara una setmana a estar en marxa!

Les repercussions de tot plegat son bastant catastrofiques! En Clem necessitava vendre la Falconeta perque podriem dir que $38, i pendent de trobar feina (just en aquest moment esta a una proba en un Restaurant giratori de luxe, al pis 33 d’una de les torres mes altres de Perth! Des d’aqui li envio anims! xD!), no donen massa de si per poder subsistir. I l’altra gran pega es que els alemanys no volen esperar una setmana a tenir el cotxe, ja que no disposen de tot el temps del mon per a viatjar i ja ens han dit que ens busquem algun altre comprador.. que si troben alguna altra oferta, s’hi llencaran!

Aixo no ens deixa masses possibilitats! Jo marxo en 3 dies, en Clem sense feina, sense diners, la Falconeta a l’espera de la reparacio (que evidentment s’ha de pagar) i sense cap comprador! Podriem dir que ens estem endinssant al pou! Pero be, traient la part positiva, en una setmana la Falconeta estara al 100% i ja no necessitarem vendre el cotxe a correcuita ja que indiferentment, jo ja no hi sere.. Si, evidentment no queda ressolt el tema dels diners, pero hem trobat una solucio prou acceptable! Tirant dels comptes catalans (ara ja segur que torno amb numeros negatius..), hem ingressat suficients fons al compte d’en Clem, per poder pagar la reparacio i per poder subsistir aquests dies.. fins que arribi la transferencia dels seus comptes francessos (diners que tenia reservats per quan marxi a Asia, previst pel juny). La idea es que quan venguem el cotxe i tingui una feina estable, la part que em pertoca arribi en forma de transferencia internacional, abandonant a la seva fortuna els $28 que el Commonwealth Bank reclama per aquest tipus de transaccions!

Aixi doncs, tot plegat es comenca a veure mes clar.. val a dir, que en Clem mai hauria proposat aquesta solucio, pero ell s’ho val i no m’ho he hagut de pensar gens per a decidir-me! La pega de tot plegat es que l’arribada es preveu sota minims.. pero eh! Despres de tot el que he viscut, despres de tot el que he apres, despres de tot el que he experimentat i despres de tot el que he compartit.. tingueu clarissim que la idea de no tenir res val la pena! ..i al marge d’aixo, sera algo temporal ja que la situacio tornara a la normalitat el dia que la Falconeta es llueixi com deu mana i en poguem treure un bon pessic! Be, poder no millorara massa, pero si mes no les coses tornaran a lloc.