Ja fa poc mes d’una setmana que vaig arribar a casa! ..i be, com haureu vist, no he sigut capaç de trobar el moment per escriure, segurament perque aixo representa el final i d’alguna manera o altre m’he volgut aferrar a la idea que tot plegat encara no sabia acabat! Costa de creure, em costa creure-m’ho!!
Aquests dies no han sigut gens facils! La tornada despres de tan.. tantes vivencies i experiencies, tantes aventures i emocions, tants esforcos i satisfaccions, tanta independencia i llibertat, tanta felicitat.. com comprendreu a sigut una setmana de xoc, de canvi, d’emocions tan bones com dolentes! Ha sigut una setmana que no m’esperava, ha sigut una sensacio que no m’imaginava.. pero be, ara no hi ha motiu de lamentacions.. el fet es que ja soc aqui.. i ara, ara toca viure, aprofitar i exprimir tot el que he viscut i tot el que he après!
..i creieu-me, d’alguna manera o altra hi ha una cosa que queda clara.. res tornara a ser igual!
Oncle ha dit,
6 abril 2010 @ 5:11 pm
Hola, Jordi, company (et deia en un dels darrers missatges).
Aquest apel·latiu te’l mereixes, perquè finalment has superat una prova que t’allunya (encara més) de l’adolescència, i de la tendra joventut, fins i tot, i et situa en la maduresa plena. Així ha de ser. Qui supera la prova que ell mateix es posa, només pot ser considerat adult. Ja has crescut, a més de fer-te gran. La vida, però, continuarà posant reptes, ja no cal que un se’n posi més.
M’agrada veure el cercle tancat. El viatge no podia acabar a Singapur. Les teves paraules havien de certificar que ets al punt de partida. A casa. Això que expliques, però, del neguit i de les sensacions contradictòries i tot el que tu saps, és logic, és normal. Saps per què? Perquè després del que has viscut, ara tens una altra feina personal i intransferible, definir que és casa teva. No física, que ja ho saps, sinó vivencialment, emotivament, espiritualment…
Ara, ja ho veus, aquí durant la vida quotidiana, el ritme és el que era. Una setmana que ets per Barcelona i encara no t’he pogut abraçar amb aquella abraçada que et vaig escriure que tenia guardada. De moment, encara l’hi tinc, no passa res.
Pau ha dit,
7 abril 2010 @ 10:19 am
Benvingut! XD
Teresa ha dit,
7 abril 2010 @ 6:25 pm
Doncs… sí, ja has arribat al punt de partida, encara que , degut a les vivències de tots aquests mesos, emocionalment hagis canviat… Ja ho sabíem això. No ens ha sorprès gens…..
Espero que sapiguem respectar la teva llibertat i puguis seguir gaudint de la vida……..
Benvingut a casa, Jordi ! ! ! !
Pau ha dit,
17 abril 2010 @ 7:06 pm
Faré un grup al facebook k es digui: Jo també segueixo entrant al bloc del Jordi encara k ja fagi dies k hagi tornat i ja no actualitzi mai més! jajajaja
Jordi ha dit,
17 abril 2010 @ 7:08 pm
jejje.. ets un friki!! i per començar primer t’hauries de fer Facebook!! xD!!
Pau ha dit,
17 abril 2010 @ 8:33 pm
Jajajaja Tu també hi entres!!! XD
Jordi ha dit,
18 abril 2010 @ 7:39 am
No, no.. a mi m’avissen per mail quan hi ha comentaris!! jejje, crec que seria prou conscient de saber si publiqués o no un nou post!! xD!