Aquests dies no han sigut gens facils! La tornada despres de tan.. tantes vivencies i experiencies, tantes aventures i emocions, tants esforcos i satisfaccions, tanta independencia i llibertat, tanta felicitat.. com comprendreu a sigut una setmana de xoc, de canvi, d’emocions tan bones com dolentes! Ha sigut una setmana que no m’esperava, ha sigut una sensacio que no m’imaginava.. pero be, ara no hi ha motiu de lamentacions.. el fet es que ja soc aqui.. i ara, ara toca viure, aprofitar i exprimir tot el que he viscut i tot el que he après!

..i creieu-me, d’alguna manera o altra hi ha una cosa que queda clara.. res tornara a ser igual!

De moment tot be, el trauma de la navalla ja ha quedat endarrera!! ..i el vol ha anat de maravella, be, tot just ara arribant he vist una de llamps que deu nido.. tot i que m’ho he observat bastant indiferent; una distraccio mes del paissatge!

Doncs res.. un xic mes proper de casa!! ..la cosa ja comenca a cremar!!

..el cas es que no podia posar altra cosa que una petita reflexio! ..i be, aquest cop no m’enrotllare pas! Utilitzare un recurs facil, fare referencia en un d’aquells moments en que un mateix reflexiona sense plantejar-s’ho.. i es estupidament, aixo ja ho tinc! ..el cas es que el meu diari esta replet de moments, sentiments, vivencies.. i tot surt del no res, de tenir el boligraf en ma i comencar a escriure sense plantejar-se ni preguntar-se.. simplement deixant-se portar pel moment!

Ahir, despres de mirar-me el petit mapa de ruta que tinc al diari, despres de comprovar i alucuinar nomes de veure’l.. no m’hi vaig poder ressistir i vaig comencar a escriure-hi al damunt…

Despres de tant de temps, tants Km, tanta gent, tantes vivencies… me n’adono que he complert el meu somni australia! Ha sigut brutal i d’alguna manera o altre se que sempre el portare present, perque aquesta experiencia m’ha canviat, m’ha potenciat, m’ha format i m’ha ajudat a entendre millor que es aixo de la vida! Estic super content i orgullos de tot el que he experimentat en aquesta terra de somnis i esperances… El somni australia ja s’ha acabat, pero sempre el dure ben endins, perque ha sigut una experienciaque m’ha marcat de per vida… Ara comenco una nova etapa, i l’afrontare amb aquesta nova filosofia, gaudint al segon del dia a dia, explotant els moments…

(25th, March of 2010)

..See you soon people, see you!

El fet, es que dins d’aquest tresor.. hi vaig dedicar una part per anar anotant la procedencia de la gent amb qui he intercanviat converses, opinions, comentaris… Poc a poc, la multiculturalitat d’aquest indret s’ha deixat notar; i a hores d’ara, tenint en compte que dema agafo el vol de tornada, el vol que tanca l’experiencia, ara ja en puc fer recompte! Si no m’he descomptat hi ha 49 nacionalitats!

Irlanda, Suissa, Anglaterra, Alemania, Espanya, Yugoslavia, India, Chile, Russia, El Salvador, Tailandia, Dinamarca, Venezuela, Finlandia, Colombia, Peru, Escocia, Eritrea, Corea del Sud, Liban, Franca, Islandia, Xina, Sud Africa, Australia, Comunitat Aborigen (sens dubte, una altra nacionalitat!), Brazil, Gales, Taiwan, Belgica, Malaysia, Israel, Paissos Catalans (parlem de nacionalitats!), Portugal, Vietnam, Japo, Austria, Canada, Suecia, Estonia, Kenya, Noruega, Italia, Grecia, Nova Zelanda, Estats Units, Turquia, Holanda i Polonia.

Com entendreu, aixo no ha estat cosa de quatre dies.. La veritat es que es un dels fets que mes me n’orgulleix d’aquesta experiencia que he viscut! Ha sigut molt mes que un simple viatge per veure mon, i es que basicament l’he aprofitat per coneixer mon! Despres de parlar amb gent tan i tan diversa, creieu-me que tinc una visio molt mes ampla de tot plegat, i segurament es gracies a tots ells que entenc una mica millor en que consisteix aixo de la vida!

El dia no ha comencat malament, de fet ha comencat genial! Cap alla a tres quarts de vuit m’he tret la mandra i ens hem llevat per anar a esmorzar amb en Clement (en Ben ens va deixar ahir.. a hores d’ara esta a Malaysia! Confiem que tot li estigui anat de fabula!). Doncs be, despres de petar la xerrada a la cuina, he anat a la Library per comprovar el correu i fins aqui perfecte.. de fet mes que be! xD! Pero al rato en Clem m’ha trucat, que l’havien trucat del garatge, que havien de demanar una peca nova ja que la que teniem estava feta quicu! La part positiva es que no implica cap mes despessa de lo pactat previament, pero la mala noticia es que la Falconeta tardara una setmana a estar en marxa!

Les repercussions de tot plegat son bastant catastrofiques! En Clem necessitava vendre la Falconeta perque podriem dir que $38, i pendent de trobar feina (just en aquest moment esta a una proba en un Restaurant giratori de luxe, al pis 33 d’una de les torres mes altres de Perth! Des d’aqui li envio anims! xD!), no donen massa de si per poder subsistir. I l’altra gran pega es que els alemanys no volen esperar una setmana a tenir el cotxe, ja que no disposen de tot el temps del mon per a viatjar i ja ens han dit que ens busquem algun altre comprador.. que si troben alguna altra oferta, s’hi llencaran!

Aixo no ens deixa masses possibilitats! Jo marxo en 3 dies, en Clem sense feina, sense diners, la Falconeta a l’espera de la reparacio (que evidentment s’ha de pagar) i sense cap comprador! Podriem dir que ens estem endinssant al pou! Pero be, traient la part positiva, en una setmana la Falconeta estara al 100% i ja no necessitarem vendre el cotxe a correcuita ja que indiferentment, jo ja no hi sere.. Si, evidentment no queda ressolt el tema dels diners, pero hem trobat una solucio prou acceptable! Tirant dels comptes catalans (ara ja segur que torno amb numeros negatius..), hem ingressat suficients fons al compte d’en Clem, per poder pagar la reparacio i per poder subsistir aquests dies.. fins que arribi la transferencia dels seus comptes francessos (diners que tenia reservats per quan marxi a Asia, previst pel juny). La idea es que quan venguem el cotxe i tingui una feina estable, la part que em pertoca arribi en forma de transferencia internacional, abandonant a la seva fortuna els $28 que el Commonwealth Bank reclama per aquest tipus de transaccions!

Aixi doncs, tot plegat es comenca a veure mes clar.. val a dir, que en Clem mai hauria proposat aquesta solucio, pero ell s’ho val i no m’ho he hagut de pensar gens per a decidir-me! La pega de tot plegat es que l’arribada es preveu sota minims.. pero eh! Despres de tot el que he viscut, despres de tot el que he apres, despres de tot el que he experimentat i despres de tot el que he compartit.. tingueu clarissim que la idea de no tenir res val la pena! ..i al marge d’aixo, sera algo temporal ja que la situacio tornara a la normalitat el dia que la Falconeta es llueixi com deu mana i en poguem treure un bon pessic! Be, poder no millorara massa, pero si mes no les coses tornaran a lloc.

Tot i que a hores d’ara.. comencem a tenir els nostres dubtes! Com tots sabeu, durant el viatge la Falconeta a sigut forca capritxosa.. en mes d’una ocasio a intentant deixar-nos a l’estacada al ben mig del no res.. per sort, despres d’uns quants mimitos (i/o saccejades, jejje!) sempre acabava reaccionant! El maleter tambe ha fet el tonto des de Darwin, obrir-lo, en mes d’una ocasio a sigut tota una proesa (inicialment algun voluntari accedia des de dintre, fent cami entre motxilles, aigua, menjar, taula, cadira i coxins.. per donar sotregades a la porta del maleter a l’instant que algu altre procurava obrir-lo), i que mes anomenar.. els parabrises, l’aire, el tancament centralitzat (jejje, aixo es divertit.. i es que en unes 3 ocasions vem tardar mes de mitja hora per poder tancar el cotxe.. tan bon punt el tancavem, s’obria automaticament, i de tan en tan feia unes 8 o 10 repeticions d’obrir i tancar, aixi, per la face!) Evidentment no cal parlar de les dues rodes que van petar, ni dels gats que van petar de forcar-los a unes condicions de calor insoportables.. ni tampoc destacar el Gas, si, si.. un cotxe economic perque funciona amb gas (aquest, malauradament tambe es el nostre eslogan per tal de vendre el cotxe! xD!), el cas es que naltros no l’hem utilitzat mai.. ja que sempre que ho hem intentat, despres d’un soroll bastant desagradable, el motor cardava unes explosions acompanyades d’un fum mes que sospitos i no massa agradable que diguem!!

Val a dir, que despres de tantes peripecies, la Falconeta no tenia secrets.. i si els primers dies ens espantavem quan algo de tot aixo passava.. al final, i amb experiencia i imaginacio.. ja teniem establerts els punts idonis per a donar el cop pertinent, si, no us enganyeu!! ..quan algo falla, tingueu clar que un bon copet a bon “puestu” ho arregla tot! ..un copet al vidre del maletero, un copet a la bateria, un copet al manec de la porta.. i tot arreglat!

Pero clar, entendreu tambe que tots aquests copets els hem d’intentar omitir a qualssevol possible comprador.. perque aparentment es el millor cotxe del mon i tot rutlla de marevella!

Be, la questio es que aquesta tasca no resulta tan facil com sembla.. La Falconeta es molt capritxosa i just l’altre dia vem tenir la oportunitat d’ensenyar el cotxe a una parella d’alemanys. El paio flipant, amb llanterna en ma, va pecar l’intimitat de la Falconeta i es va ficar per tots els raconets que va poder, seguidament i sense adonar-me, em vaig veure inmers en un autentic interrogatori sobre el nostre viatge, atemptant contra la nostra intimitat i descolocant-me per complert, amb preguntes que anava trampejant i amb d’altres que no sabia ni quina cara posar. Val a dir que per la seva banda en Clem anava fent, el tio s’ho va muntar be, jejje.. ja que la noia anava preguntant..

Do you have a good map?? – ohh, yes, that one is very good..
How many pillows you have? – ..just six!
Oh, a chair, is it comfortable? – ..yeah, it is!

(sense comentaris de la seva gran tasca! ..es el tio amb mes sort que he conegut mai, jugar a cartes amb ell es algo aburrit i monotom! xD!)

Total, que despres de les nostres respectives tasques, tots dos van quedar forca convencuts i van demanar si la podien conduir.. evidentment, si vols vendre un cotxe no li pots dir.. No! First the cash!. Aixi que sense massa contemplacions, i tot feliciano, el paio es va posar al volant! Primer de tot va probar l’aire, i res, cap resposta, jo, des del seient del copilot, comencava a veure la que se’ns venia a sobre, despres va continuar pel parabrisses, res. Les llums mas de lo mismo i la radio en un silenci mes que desagradable.. quan el tio es va disposar a engegar el motor jo ja no sabia ni quina cara fotre.. i en un moment d’inspiracio li vaig demanar que obris el capo i ipso facto, protegit pel propi capo, li vaig donar el copet pertinent per fer-ho rutllar tot novament.. ohh, per art de magia tot tornava a funcionar i tot justificant-nos els vem dir que ho fariem mirar el mateix dilluns, ja que ens imaginavem que podia ser algun fallo de connexio amb la bateria (que linces!). El tio prou convencut va demanar d’engegar en gas i la resposta va ser un No! rotund, despres de la seva cara d’indignacio.. vem explicar que hi havia un problema i que el dilluns teniem hora per fixar-ho, i despres de la insistencia en provar-lo li vem acabar dient que hi hauria una explossio si ho feiem!

Ressumint, un desastre! ..vem tenir sort que la Falconeta es un cotxe super gran i comfortable, amb unes grans condicions, i deixant de banda el tema de la bateria i del gas.. en van treure una impressio forca bona! Aixi que despres de fer-nos els simpatics, tan com vem poder, vem acordar que despres que fixessim el sistema de gas i la bateria en podriem tornar a parlar! ..i aqui ve el kit de la questio, i es que tot plegat, despres de contrastar-ho.. ens surt per uns $450, diners que a hores d’ara no tenim ni jo ni en Clem! Per sort, a les comptes catalanes hi tenia alguna reserva en cas d’emergencia i tirarem d’aixo per posar remei al problema! La pua, es que despres de tot plegat, no podem negociar massa amb el preu, ja que hi hem gastat moltissim en el cotxe (mes de $4.500), i vendre’l per menys de $2.000 tal com ells esperen es algo indispensable! Val a dir, que tampoc tenim massa a triar perque tenim la mala sort que a hores d’ara, Perth estar a rebentar de cotxes per vendre, hi ha decenes de falconetes per menys de $2.000, i tot i que tenim el fort que la nostra pot funcionar en gas, cosa que ens ofereix cert avantatge, primer s’ha de demostrar.

Aixi que dema, despres de recollir el cotxe, sens dubte, ens endinsarem en una subasta mes que complicada de la qual en podem sortir suficientment conformes o totalment decepcionats! ..nomes em venen al cap dues paraules que durant relatiu temps van tenir el seu moment de gloria.. i es que estic per plantar-me davant dels alemanys i deixar-los anar sense mes contemplacions.. dame argo!! i esperar a veure que passa! xD!

Ara que s’acosten els ultims dies, les sensacions i els sentiments comencen a passar factura! Si, tal com sona! La veritat es que no m’hauria imagina’t mai les sensacions que estic experiemtant aquests ultims dies.. sembla mentida com es poden arribar a capgirar en un vist i no vist!

Val a dir, que possiblement estigui escribint el post mes complicat de tots els que he escrit fins ara! Em sento incapac de descriure amb exactitud el que sento en aquests moments.. Per una banda estic comencant a pair totes les experiencies de les que he gaudit, i tot fent-ne recompte me n’adono que han superat amb creus les meves espectatives inicials! Aquest fet m’omple d’orgull, perque soc mes que conscient que totes aquestes experiencies no han sigut facils, poder al bloc he donat una imatge molt alegre i senzilla de la realitat que he viscut, i si que es veritat que l’he viscuda amb tanta alegria com he sigut capac, pero per seguir endevant en molts moments he hagut de patir, callar, reflexionar i fer el cor fort per continuar!

Per altra banda, ara arriba la nostalgia que de ben segur que m’acompanyara durant molt de temps, i es que aqui hi he conegut persones molt especials, persones que m’han ajudat, que m’han tret somriures, que m’han escoltat, que m’han explicat, que m’han orientat, que m’han ensenyat, que m’han fet companyia.. persones que per un motiu o altre han entrat directes en el meu petit cercle! ..i sembla facil pensar que sempre hi podre mantenir el contacte, pero no ens enganyem, aquestes persones quedaran lluny, i a poc a poc aniran entrant en l’oblit! Aquest es un sentiment dur i complicat, perque no son poques persones; quan viatges a l’aventura te n’adones que pel mon hi ha milers de persones diferents, hi ha milers de cultures, milers de maneres de gaudir, de viure, de viatjar, de guanyar-se la vida.. i tots aquests contrastos de multiculturalitat se t’endinssen tan facilment, que sense adonar-te et canvien la personalitat, la manera de viure, de gaudir i de compartir les experiencies.. per tot plegat aquest sentiment es cruelment poten i doloros, perque hi ha tantes persones de les que em sento especialment agrait, que no en soc capac de recordar-les totes a hores d’ara, i amb el temps.. el record entrara en l’oblid. El consol de tot plegat, es que l’essencia romandra intacte, ja que gracies a totes elles ara em sento nou, diferent.. i creieu-me que aqui les sensacions es contradeixen altracop, i me’n torno a sentir agrait!

Es ara tambe quan comenco a ser conscient de tot el que implica el fet de tornar a casa. No sera facil.. llibertat, autonomia, independencia, espontanietat, aventura, entorn, ambient, idioma, multiculturalitat, incertesa.. tot es veura afectat! Es cert, que mai n’he pecat massa de tot aixo (be, deixem a banda el tema de l’idioma.. que practicament tots sabeu de les meves habilitats previes a l’aventura; lamentable, pessim, sense comentaris! ..jejje!), pero de ben segur que d’una manera o altre tot sera diferent! Ara no dependre exclussivament de mi, ara compartire i m’inplicare amb tots vosaltres altra cop i en un principi de segur que sera una xoc! ..ara em quedara tornar a connectar a poc a poc amb la meva vida catalana; i si, m’excita molt pensar en aquest fet, no sera especialment senzill al comencament pero estic content del que s’acosta!

Com veieu, els meus sentiments a hores d’ara es contradeixen per tots cantons! M’il.lusiona el fet de tornar pero a la vegada m’espanta; m’entristeix el fet de marxar pero a la vegada m’omple d’alegria i d’orgull tot el que deixo enrere.. Suposo que despres d’un llarg viatge es el que toca, fer memoria i reflexio per no oblidar, pero sobretot per millorar, per gaudir i per compartir tot el que vindra..